Terrassa ha crescut en més de 46.000 persones des de l’any 2000. Aquest brutal creixement ha situat la ciutat amb 216.500 habitants com a tercera ciutat més poblada de Catalunya. Altrament, durant aquest període de temps s’han produït importants canvis socials i econòmics que han configurat un nou context, amb noves problemàtiques i nous reptes.

Sens dubte Terrassa ha esdevingut una «ciutat gran», però és pertinent preguntar-nos si l’assoliment d’aquesta grandària ha anat acompanyat també d’un procés que hagi adequat el seu funcionament intern de manera coherent, equilibrada i proporcionada a la seva nova dimensió física, i sobretot, si ha aconseguit adaptar-se al nou context general existent.

Crec que no. Terrassa ha crescut, i molt, però encara no ha aconseguit prendre consciència del que això significa i per això encara manté dinàmiques internes de la ciutat que era fa 20 anys. Per explicar-me, alguna vegada he posat l’exemple de la persona adolescent que de sobte ha esdevingut físicament adulta, però que encara no ha assumit el seu nou estat i encara manté una mentalitat infantil i manifesta dificultats per controlar adequadament el seu cos.

Ja fa massa temps que els governants d’aquesta ciutat dediquen la major part del seu temps a la gestió ordinària de la ciutat i en canvi molt poc temps a reflexionar quins canvis i quins nous requeriments ha significat aquest creixement i quin hauria de ser el paper i el potencial real d’una ciutat d’aquesta dimensió. D’aquesta manera la ciutat encara és tractada avui dia com si fos la mateixa de fa 20 anys, amb mentalitat petita, com si encara fos un infant. Un error, ja que en el nou context en el que estem situats ja no serveixen vells models ni velles receptes. De la mateixa manera, en la consciència col lectiva de la ciutat existeixen percepcions o creences que responen més aviat al que era la ciutat i no al que és actualment.

Si volem abordar adequadament les problemàtiques i els reptes contemporanis, necessitem aplicar una mirada renovada sobre la ciutat que permeti fer noves preguntes per entendre quins són els nous mecanismes del seu funcionament. Necessitem passar de les velles percepcions al coneixement. Precisament, aquest era l’objectiu de Terrassa en Comú quan fa un any vam proposar crear la «Comissió d’Estratègia de ciutat» de l’Ajuntament de Terrassa i que dijous passat va presentar els seus resultats finals. La Comissió d'Estratègia de ciutat ha estat un espai innovador, de treball i diàleg entre dos grups municipals que ha situat en el centre la presa de consciència i coneixement de l'estat actual de la ciutat de Terrassa, i que ha desvetllat reflexions com la que planteja el títol d’aquest article.

El document «Terrassa Fets i Reptes» sintetitza els treballs elaborats en el marc de la Comissió. És un document que modestament, sense cap voluntat de ser exhaustiu i determinista, pretén desafiar al lector, oferint noves dades i aproximacions a la ciutat, convidant-lo a reflexionar sobre Terrassa. Ha estat un bon punt de partida per impulsar i afavorir la reflexió estratègica col·lectiva a la ciutat i sobretot per avançar cap a un diagnòstic consensuat que pugui definir projectes i alinear esforços. Si volem que la ciutat avanci caldrà construir consensos, els més amplis possibles, dins i fóra de les institucions.

Si Terrassa vol esdevenir una «gran ciutat» necessita realitzar un procés de redescobriment del que realment és. Prendre consciència del que hem esdevingut. De manera honesta i transparent. Sense triomfalismes i sense derrotismes. Assumint defectes, però també reconeixent els nostres potencials. És imprescindible i urgent que entomem el repte seriosament.

 

Xavier Matilla
Portaveu del GM de Terrassa en Comú